L’any 2011 es van presenciar l’emergència de noves formes de mobilització política, amb unes dimensions transnacionals, en les quals els espais centrals urbans de moltes ciutats foren l’epicentre de la reivindicació política. Aquests moviments van ser especialment intensos en l’àrea del Mediterrani, en els quals, al mateix temps, varen ser-ne protagonistes noves generacions i membres de les “classes mitjanes” urbanes. Així doncs, aquell any va començar amb mobilitzacions polítiques a bona part dels països del nord d’Àfrica, va seguir amb el moviment dels indignats (15M) aquí Espanya i Catalunya, i es va continuar expandint amb altres mobilitzacions arreu, entre les que podem destacar el moviment “Occupy” dels Estats Units, entre d’altres com les protestes estudiantils a Xile, les revoltes als suburbis anglesos, protestes a Grècia, etc.

Així doncs, aquest projecte va nàixer amb la intenció d’elaborar una espècie de mapeig comparatiu entre diferents moviments polítics per tal de permetre’n una millor comprensió a la vegada que començar a posar les bases sobre el possible impacte que han tingut en les formes de la protesta política. Al mateix temps, s’ha buscat observar en cada moviment quines representacions feien, quins tipus de discursos generaven, quins actors hi participaven i, en definitiva, quines gramàtiques estaven presents. Això ens ha permès a la vegada mirar d’observar quines conseqüències han tingut en l’actualitat.

Metodològicament la recollida d’informació s’han produït mitjançant diverses investigacions etnogràfiques per part dels membres del projecte. Aquestes, més enllà d’analitzar les pròpies “formes” de les diferents protestes polítiques, han permès observar també quins efectes han tingut particularment sobre la joventut. L’objectiu central del projecte va ser la contrastació dels elements convergents i divergents dels diversos moviments, els seus aspectes innovadors o continuadors respecte a moviments anteriors, així com el seu impacte en la joventut i en la societat, tant a escala local com global.

En aquest sentit, seguint les pautes metodològiques assignades al transcurs de la investigació, entenem la indignació com un punt de partida, però no d’arribada ja que el seu “final” encara sembla estar lluny. Finalment, concloem que les causes d’aquests moviments polítics recents són múltiples, senyalant entre d’altres tres dimensions principals. En primer lloc, la dimensió política, entenen que els actuals moviments socials han adquirit patrons diferents com a resultat de processos democratitzadors contra règims autoritaris que van estar presents al sud d’Europa a finals del segle XX (dictadures militars a Espanya, Grècia i Portugal). En segon lloc, la dimensió social. Els moviments actuals són entesos com el resultat d’una necessitat de justícia social front unes polítiques d’austeritat que han vingut caracteritzant els diversos governs. Per últim, considerem que tant el propi moviment indignat com les seves derives són el resultat directe d’accions de vindicació política contra les polítiques austericides que afecten directament als joves marginats per motius econòmics, polítics i culturals en cada un dels moviments representats en el projecte d’investigació.